Estrabisme

Què és l’estrabisme?

L’estrabisme és un problema de visió que consisteix en la pèrdua de paral·lelisme dels ulls. És una alteració de la visió binocular, és a dir, mentre un ull dirigeix la mirada a un objecte, l’altre es desvia en una direcció diferent.

Es distingeixen dos tipus d’estrabisme: l’horitzontal (cap a dins si es tracta d’estrabisme convergent o cap a fora si es tracta d’estrabisme divergent) i l’estrabisme vertical (un ull desplaçat cap amunt i un altre cap avall). No obstant això, hi ha casos d’estrabisme en què es poden produir diverses combinacions.

Tractament

L’estrabisme té dues conseqüències, una estètica i una altra visual, aquesta última molt més important.

La visual, anomenada ambliopia o ull vague, es tracta mitjançant ulleres i oclusions de l’ull dominant, és a dir “pegats sobre l’ull bo”, per forçar així la visió de l’ull afectat. Aquest tractament no cura l’estrabisme i no fa disminuir la desviació, tret de casos particulars. És a dir, no és un tractament per als problemes estètics, sinó que s’aplica per corregir l’alteració visual que pot provocar l’estrabisme.

La conseqüència estètica es tracta amb una operació, normalment amb anestèsia general en infants, mitjançant la qual es reforcen o debiliten els músculs oculars responsables de la mala alineació.

En adults, la cirurgia també es pot dur a terme amb anestèsia local.

Les operacions d’estrabisme no són complicades: només cal reforçar o relaxar els músculs responsables dels moviments de l’ull. La dificultat rau en la precisió del procediment, ja que és necessari actuar amb la màxima exactitud per tal d’obtenir uns graus d’arc exactes i corregir la desviació. Es mesuren en diòptries prismàtiques.

A vegades es pot utilitzar la toxina botulínica per aconseguir-ho. En general, els especialistes fan servir la toxina botulínica en estrabismes convergents en pacients de menys de 4 anys que pateixen desviacions no gaire importants i sense component vertical associat. En la resta dels casos, se sol optar per la cirurgia.